Programar la formació de manera independent pot ser complex, especialment per a les petites i mitjanes empreses (pimes) i les microempreses.
Tant la gestió com la impartició d’accions formatives poden suposar un consum de temps i recursos per a les empreses. Això és especialment rellevant quan els recursos propis són limitats o els tràmits administratius són complexos.
De vegades, la manca de perfils especialitzats en formació o recursos humans a l’empresa dificulta encara més que l’empresa pugui:
- Identificar necessitats formatives.
- Elaborar continguts formatius adequats (o adaptar els ja existents a les necessitats detectades).
- Impartir l’acció formativa.
En aquest context, la cooperació i la col·laboració entre empreses, no només a escala sectorial o territorial, i la participació d’altres agents de l’ecosistema de formació professional (com els agents o les diferents administracions públiques), contribueixen a reduir els costos als quals s’enfronten les empreses a l’hora de programar formació. Per exemple, la gestió i la impartició grupal de formació generen sinergies i poden ser de gran ajuda per augmentar la demanda de formació.
L’establiment de xarxes i altres formes de col·laboració permet a les empreses:
- Agrupar i acumular recursos.
- Compartir informació.
- Desenvolupar idees.
- Aprendre de l’experiència d’altres empreses, entitats i organitzacions.
A més a més, un enfocament participatiu en el desenvolupament, la implementació i l’avaluació de mesures de formació i adquisició de competències permet l’aprenentatge compartit, a més de millorar l’aprenentatge i la construcció de capacitats dins les empreses.
Aquest mòdul conté mesures i bones pràctiques relacionades amb la col·laboració i cooperació amb altres empreses i agents de l’ecosistema de formació, tant per gestionar formació com per impartir-la.
D’altra banda, és important que aquesta cooperació no acabi resultant una càrrega burocràtica més gran, sinó un element positiu i dinamitzador.
A Espanya i Europa, s’han promogut diferents models de col·laboració entre empreses, ja sigui a escala sectorial (empreses del mateix sector que comparteixen necessitats similars) o territorial (empreses d’un mateix territori independentment del sector), així com aliances amb actors externs (associacions empresarials, sindicats, centres de formació, administracions públiques...).
Compartir recursos pot ajudar a mitigar alguns dels obstacles als quals s’enfronten les petites i mitjanes empreses i les micropimes quan intenten programar la formació de manera independent. En particular, permet assolir una mida i una quantitat de persones suficients per a la gestió i la impartició de formació (així com altres activitats prèvies imprescindibles en el procés, com la orientació, la detecció de necessitats formatives o el disseny de continguts formatius) siguin viables, en reduir el cost per persona.
Aquestes xarxes de col·laboració poden ser:
- De caràcter territorial.
- De caràcter sectorial.
- De pimes i micropimes entre si.
- De pimes i micropimes i empreses més grans (per exemple en el marc de cadenes de valor o subministrament)
Si bé moltes d’aquestes xarxes són sectorials o de naturalesa territorial (local, comarcal, provincial...), d’altres poden anar més enllà de la dimensió territorial o de l’especialització sectorial. En qualsevol cas, el component de cadena de valor és habitual i important, ja que posa en comú els objectius i les necessitats de les empreses al llarg de tot el procés productiu.
En primer lloc, és recomanable que les pimes i les microempreses entrin en contacte amb entitats de caràcter supraempresarial, que tradicionalment tenen una visió més àmplia de l’oferta formativa, per exemple, agents socials, com ara confederacions d’empresaris (a escala estatal o autonòmica) o sindicats, o bé associacions, fundacions o altres organismes públics i privats que publiquen informes i eines.
Aquestes entitats poden ajudar les pimes a identificar necessitats (a través de grups de treball, comitès d’experts, estudis...) i a dissenyar plans formatius anticipant-se a canvis del mercat laboral. Així doncs, estar integrat en una xarxa o associació ofereix a l’empresa informació, representació dels seus interessos i recursos compartits per a formació que, de manera independent, serien difícils d’obtenir.
Una opció per a les pimes i micropimes que no poden programar formació o elaborar plans de formació complets per si soles és unir-se amb altres empreses en la mateixa situació, ja sigui a escala sectorial o territorial.
A Espanya, les empreses de menys de 100 treballadors es poden agrupar amb criteris territorials o sectorials amb l’objectiu de gestionar de manera conjunta i eficient els seus crèdits de formació respectius.
Aquesta cooperació permet arribar al nombre mínim de persones participants que a vegades exigeix una acció formativa i reduir el cost per persona. D’aquesta manera, s’aconsegueix que cap empresa es quedi sense portar a terme la formació per motius organitzatius.
Diverses petites empreses del sector de l’alimentació en una comarca es podrien agrupar per contractar un formador comú i impartir juntes un curs de manipulació d’aliments o de normativa d’etiquetatge, i així repartir-se les despeses.
Aquestes agrupacions han de ser gestionades necessàriament per una entitat organitzadora. Una entitat organitzadora és una organització, empresa o institució que s’encarrega de planificar, coordinar i gestionar accions formatives, com cursos o programes de capacitació en nom d’empreses o altres entitats, ocupant-se de funcions com:
- Seleccionar els continguts i formadors.
- Gestionar la inscripció dels participants.
- Coordinar la logística de les infraestructures.
- Garantir l’acompliment de la normativa en la formació programada per les empreses (formació bonificada).
- Organitzacions empresarials o sindicals.
- Estructures paritàries constituïdes en l’àmbit de la negociació col·lectiva que comptin amb personalitat jurídica pròpia.
- Associacions de persones treballadores autònomes i de l’economia social.
- Entitats de formació acreditades o inscrites al Registre Estatal d’Entitats de Formació.
- Altres entitats externes.
Pots consultar el dossier “Entitats organitzadores” del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya aquí.
Les organitzacions sectorials i territorials (federacions d’empreses, agents socials, clústers, cambres de comerç...) solen tenir una visió més àmplia de les tendències i bretxes de competències en el seu àmbit. Així, poden detectar necessitats formatives de manera més eficaç i eficient que si ho fes una sola empresa.
La federació empresarial del sector del metall elabora cada any un estudi de prospecció i detecció de necessitats formatives del sector, i identifica, per exemple, que hi ha bretxes en impressió 3D i determinades tècniques de soldadura.
Amb aquest diagnòstic general, es poden proposar cursos sectorials generals o fer una difusió que permeti a cada empresa elaborar o actualitzar el seu pla de formació. D’aquesta manera, les pimes i micropimes poden comparar les seves necessitats formatives amb les tendències sectorials per dissenyar un pla formatiu més complet i estratègic.
- La guia metodològica conté un mòdul temàtic sobre orientació professional, en el qual trobaràs recursos addicionals per anticipar-te a les necessitats futures del mercat de treball.
- El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya elabora informes sectorials que analitzen la situació actual, les tendències, els llocs de treball més difícils de cobrir i la formació existent a les 26 famílies professionals.
- L’Observatori de les Ocupacions del SEPE analitza la situació, les tendències i les necessitats formatives del mercat laboral.
- L’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat ofereix informació útil sobre el mercat de treball.
A més. L’Informe General de Prospectiva 2023-2026 del Sistema de Formació i Qualificació Professionals (FPCat) conté informació addicional sobre les necessitats a nivell sectorial. Pots trobar l’informe complet aquí.
L’elevada càrrega burocràtica associada a la formació programada és una de les barreres més assenyalades per les pimes i les micropimes en relació amb el baix ús d’aquesta modalitat de formació professional per a la feina.
En aquest context, és molt rellevant l’existència de determinats actors (de caràcter sectorial, territorial o empresarial) especialitzats en la gestió: hi ha empreses organitzadores de formació, associacions empresarials i fins i tot cambres de comerç que ofereixen serveis de gestió integral de la formació.
Així, actuen com a intermediàries entre l’empresa i l’entitat de formació o l’Administració pública. Un cop que la pime o micropime té identificada l’acció formativa que necessita, aquests actors s’encarreguen, per exemple, de tota la tramitació administrativa, de la documentació, de la cerca de proveïdors...
D’aquesta manera, les petites empreses i les microempreses poden programar formació que, per manca de temps o coneixement, seria molt costós gestionar directament. La col·laboració amb aquests agents alleugereix la càrrega administrativa a l’empresa, cosa que li permet enfocar-se en els continguts i no en la gestió.
- Encara que la gestió de la formació es pot encarregar, a més d’una empresa especialitzada, a altres organitzacions com associacions empresarials o cambres de comerç, no s’ha de confondre aquest model de col·laboració amb la integració a xarxes o associacions.
- Mentre que els objectius de col·laborar en xarxa o a través d’una associació són, fonamentalment, compartir informació, aconseguir la representació dels seus interessos i compartir recursos per a la formació, el que es busca en aquest cas és subcontractar o encarregar l’organització i la gestió de la formació a una entitat externa.
A continuació, es mostren diversos exemples de xarxes i programes relacionats amb la col·laboració i la cooperació entre empreses amb participació del sector públic.
El sector públic pot donar suport a aquestes xarxes mitjançant recursos financers, organitzatius o d’augment de capacitats, al marge que l’Administració pugui proveir determinats serveis directament a les empreses.
Els espais de millora Contínua del Consorci per la Formació Contínua de Catalunya són espais de debat i diàleg entre tots els agents i persones implicades en la formació professional per a l’ocupació dirigit a persones ocupades.
A través d’aquests espais es busca, a través d’un procés d’escolta amb tots els actors clau del sistema de formació (persones participants, persones formadores, entitats de formació i el mateix Consorci) que permeti recollir propostes, demandes, comentaris i inquietuds sobre els temes proposats.
Pots trobar el dossier informatiu sobre la metodologia dels Espais de Millora Continua aquí.
A Àustria, mitjançant el programa Impuls Training Networks (Implus- Qualifizierungs-Verbund), finançat per l’Administració nacional i estatal, i gestionat a través d’empreses de consultoria, s’ofereixen serveis de suport a xarxes a través de les quals les empreses poden cooperar per proporcionar formació rellevant per al lloc de treball a les persones treballadores d’una manera rendible.
En particular, durant un temps limitat (deu dies), s’ofereixen serveis com l’establiment de la xarxa i de les seves estructures i processos de treball, el suport per detectar necessitats formatives, el desenvolupament de plans formatius o la sol·licitud de recursos financers.
Pots trobar tota la informació sobre el programa aquí.
A Irlanda, les xarxes de formació es promouen des de Skillnet, una agència de suport a les empreses que promou la formació contínua amb un enfocament que combina la perspectiva sectorial i regional. D’aquesta manera, es complementen els programes tradicionals amb formació personalitzada i adaptada als grups d’empreses.
L’objectiu del programa és donar suport a les accions formatives dutes a terme per les empreses a través de quatre eixos:
- Col·laboracions per incentivar la participació en formació a escala sectorial.
- Accés a oportunitats de formació al llarg de la vida.
- Desenvolupament d’iniciatives de formació a escala local.
- Identificació contínua de bones pràctiques en disseny, implementació, avaluació i difusió.
El finançament de l’agència és mixt, de l’Administració i de les empreses, en el marc de propostes plantejades per les mateixes xarxes. Aquestes han de desenvolupar processos de prospecció i detecció de necessitats formatives de les empreses membres per obtenir informació sobre les seves necessitats de competències. A més a més, la formació obligatòria per llei (per exemple, relacionada amb requisits de salut o seguretat) no pot rebre finançament.
Pots trobar tota la informació sobre el programa aquí
Compartir recursos i gestionar i impartir la formació de manera grupal permet assolir mínims de participants i reduir el cost per persona.