És el resultant d’activitats quotidianes relacionades amb el treball, la família o l’oci i que no està organitzat o estructurat quant a objectius, temps o suport per a l’aprenentatge. L’aprenentatge informal pot ser no intencionat des del punt de vista de qui aprèn. Un exemple dels resultats obtinguts a través de l’aprenentatge informal són les capacitats adquirides a través de les experiències vitals i laborals.

El derivat d’activitats planificades (quant a objectius didàctics i durada) en el qual existeix alguna forma de suport a l’aprenentatge (com, per exemple, una relació entre estudiant i professor). Pot abastar programes per impartir capacitats laborals, alfabetització d’adults i l’educació bàsica per a persones que han abandonat l’escola prematurament. Un cas molt comú d’aprenentatge no formal és la formació dins de l’empresa, a través de la qual les empreses actualitzen i milloren les capacitats dels seus treballadors.

Sessions en temps real per videoconferència, cadascuna de durada breu (aproximadament, una hora), que es poden programar en moments de baixa càrrega de treball o per torns. Les sessions poden gravar-se, la qual cosa permet una major flexibilitat i adaptació al temps de treball.

És una eina que serveix per ordenar els diferents tipus d’ocupacions segons les tasques que es realitzen en cadascun. Està organitzada com una piràmide: en la part superior hi ha grups grans que reuneixen ocupacions semblants; cadascun d’aquests grups es divideix en subgrups més petits; i aquests, al seu torn, es divideixen en grups encara més detallats. Finalment, en aquests grups es troben les ocupacions específiques, que tenen tasques, nivells de formació i especialització molt similars.

Competències que normalment s’exigeixen en treballar en una ocupació, independentment del context laboral o de l’empresa.

Competències que poden requerir-se o donar-se en treballar en una ocupació depenent de l’empresa, del context de treball o del país.

Coneixements que normalment s’exigeixen en treballar en una ocupació, independentment del context laboral o de l’empresa.

Coneixements que poden requerir-se o donar-se en treballar en una ocupació depenent de l’empresa, del context de treball o del país.

Pressupost destinat a cobrir els costos de la formació de les persones treballadores. La quantitat d’aquest crèdit depèn de l’import que l’empresa hagi cotitzat l’any anterior en la Seguretat Social en concepte de formació professional i de la plantilla mitjana de l’empresa, segons el que estableix la llei.

Les escales de Likert s’utilitzen habitualment en la construcció de qüestionaris. Ordenen les respostes en funció del grau d’acord o desacord amb les afirmacions o opcions per les quals es pregunta.

Classificació europea multilingüe d’habilitats, competències i ocupacions. S’estructura en tres pilars (ocupacions, habilitats i competències i qualificacions), de manera jeràrquica i interrelacionada, i ofereix descripcions de 3.039 ocupacions i 13.939 capacitats relacionades amb aquestes ocupacions.

Els estàndards de competències professionals (ECP) es defineixen com el conjunt detallat dels elements de competència que descriuen l’acompliment de les activitats i les tasques associades a l’exercici d’una determinada activitat professional amb l’estàndard de qualitat requerit. És la unitat o element de referència per dissenyar, desenvolupar i actualitzar ofertes de formació professional.

Formació en la qual s’integra l’aprenentatge mentre es treballa (aprendre fent tasques reals) amb el suport d’una persona experta (mentora o referent) interna. Aquesta metodologia es desenvolupa de manera extensiva en el mòdul dedicat a l’aprenentatge no formal.

Té com a finalitat donar suport a l’aprenentatge continu de les persones al llarg de la seva vida laboral. Està orientada a adquirir, millorar i actualitzar de manera permanent les competències i qualificacions professionals, responent tant a les necessitats dels qui treballen com a les de les empreses, els territoris i els sectors productius.

És una modalitat de formació professional per a l’ocupació pensada per respondre de manera ràpida a les necessitats tant de les persones treballadores com de l’entorn productiu.

Píndoles formatives molt breus (per exemple, de durada inferior a 10 minuts), virtuals i asíncrones. No requereixen formar grups i ofereixen màxima flexibilitat per a la formació durant l’horari laboral.

Procés sistemàtic i continu d’assessorament i acompanyament que permet a les persones treballadores, al llarg de la vida: identificar, determinar i gestionar els seus interessos, les seves capacitats, les seves competències i els seus objectius professionals; facilitar la presa de millors decisions en matèria de formació i ocupació; i gestionar el recorregut de la seva vida professional pel que fa a l’educació i la formació, en el treball i en altres marcs en els quals és possible adquirir o utilitzar aquestes capacitats i competències.

Són autoritzacions emeses per l’empresa a les persones treballadores de la mateixa empresa que sol·licitin aquesta modalitat de formació bonificada per a la realització de cursos dirigits a l’obtenció d’una acreditació oficial. El número màxim és de 200 hores de permís per persona treballadora i curs acadèmic o any natural.

La figura de la persona formadora d’empresa, vinculada a l’àmbit de la formació professional i regulada en la seva normativa específica, s’encarrega d’acollir i tutelar la persona en formació, assegurar l’execució del pla de formació previst i informar i valorar l’adquisició dels resultats d’aprenentatge previstos, entre altres comeses.

La mentoria és el procés de relació professional en el qual una persona amb més experiència i coneixements (mentora) ajuda, orienta i guia una altra persona amb menys experiència (mentorada) per ajudar-la en el seu desenvolupament professional i personal.

Es tracta de la figura que s’encarrega d’impartir la formació a altres persones de l’empresa, en el cas que aquesta es dugui a terme de manera interna (és a dir, quan la persona formadora pertany a la mateixa empresa).

Document o estratègia estructurada que estableix com es desenvoluparan i milloraran les competències i els coneixements d’un grup de persones treballadores al llarg d’un període de temps determinat.

Aquests programes organitzen l’aprenentatge en unitats o blocs de contingut independents (mòduls) amb objectius propis, els quals poden ser combinats o cursats de manera individual per dissenyar itineraris formatius flexibles i personalitzats.

El Sistema de Formació i Qualificació Professionals (FPCat) s’estructura tenint en compte el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i el Marc Europeu de Qualificacions, s’organitza en famílies professionals i nivells, i conté les qualificacions professionals i la formació associada.

És una llista d’objectius (o nivells) per avaluar el procés d’aprenentatge. Parteix d’una jerarquia, de menor a major complexitat, dels objectius formatius que es busca aconseguir. Constitueix un punt de partida útil per dissenyar de manera lògica activitats i exercicis, i aconseguir un aprenentatge significatiu.