Un cop identificades les necessitats formatives, el pas següent és trobar els continguts que hi donin resposta per traduir-les en accions formatives concretes. Una elecció adequada dels continguts contribuirà a la rellevància, l’atractivitat i l’efectivitat de la formació per a les persones participants; així s’evita el desinterès i l’ús ineficient de recursos.
Tanmateix, aquests continguts o accions formatives poden ajustar-se només parcialment a les necessitats detectades. En aquest cas, caldrà adaptar-los a les necessitats concretes de l’empresa. Per exemple, les accions formatives que s’ofereixen al mercat poden ser massa genèriques. Fins i tot, pot ser que els continguts no estiguin disponibles, de manera que calgui dissenyar-los des de zero.
L’esquema general al qual s’enfronta l’empresa que demana formació és el següent:
Nota: Fes clic en als apartats «Seleccionar», «Adaptar» o «Dissenyar» per ampliar-ne la informació.
En primera instància, pots buscar formació ja disponible al mercat. De tota manera, és comú que els continguts resultin massa generals, no s’alineïn amb el nivell competencial requerit o no responguin a les particularitats sectorials o culturals de l’organització.
En cas que calgui adaptar la formació el procés implica contactar amb l’empresa proveïdora, exposar-li les necessitats concretes i, si és possible, fer l’adaptació. Tot aquest procés, malgrat que pot comportar una complexitat més gran i un cost més elevat (directe i indirecte), permet que els continguts tinguin més impacte. A més a més, l’adaptació es pot fer de manera parcial o generant un mòdul concret dins d’un curs més estàndard.
En cas d’haver de dissenyar la formació, el procés requereix formular objectius d’aprenentatge (generals i específics) a partir de les competències identificades, generar continguts formatius i, si convé, materials, així com impartir-los, ja sigui de manera interna o externa. En aquest cas, integrar en el procés l’avaluació de continguts és clau, ja que facilita que cada acció formativa contribueixi realment a les competències i els resultats d’aprenentatge definits, garanteix el control de la qualitat de la formació, i ajuda a aconseguir que els continguts siguin rellevants i aplicables al lloc de treball en qüestió.
Tant si la teva empresa necessita identificar continguts formatius a partir d’unes necessitats formatives detectades com si requereix adaptar o dissenyar la formació, aquest bloc ofereix eines i metodologies útils per adaptar els continguts formatius a les necessitats detectades i per dissenyar-los, arribat el cas.
Aquest apartat conté eines per identificar objectius d’aprenentatge a partir de competències, així com metodologies per elaborar programes formatius i avaluar objectius d’aprenentatge.
En primer lloc, es presenten dos marcs de competències estandarditzats que faciliten la tasca de formular aquests objectius partint de les habilitats detectades a la fase d’orientació professional i se’n detalla l’aplicació pràctica; així mateix, es fa referència als catàlegs respectius d’especialitats formatives del Servei Públic d’Ocupació Estatal i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Tot seguit, s’ofereix un esquema complet i flexible per al disseny i l’elaboració d’accions formatives. Finalment, es desenvolupa un procediment per avaluar objectius d’aprenentatge.
Un cop identificades les competències específiques que es volen desenvolupar, cal formular uns objectius d’aprenentatge clars. A partir d’aquests objectius d’aprenentatge, caldrà seleccionar els continguts, estructurar-los en un temari i desenvolupar els materials.
El procés de formulació dels objectius d’aprenentatge pot ser complex, especialment per a les pimes i micropimes que no tenen departaments o perfils especialitzats en aquest àmbit.
De tota manera, hi ha diverses eines que permeten identificar de manera senzilla aquests objectius a partir de les competències detectades prèviament:
- Es pot fer servir ESCO (European Skills, Competences, Qualifications and Occupations), la classificació europea multilingüe d’habilitats, competències i ocupacions, que inclou informació sobre ocupacions, habilitats i competències, i qualificacions.
- També es poden utilitzar els Estàndards de Competències Professionals de l’Institut Nacional de les Qualificacions (INCUAL) o les eines elaborades per l’Agència FPCAT.
- A més, es pot recórrer als catàlegs d’especialitats formatives (del Servei Públic d’Ocupació Estatal i/o del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya) com a font de continguts formatius. Aquest darrer té, a més, un cercador de cursos on trobaràs les accions formatives programades.
S’utilitzi l’eina que s’utilitzi, el procediment és el mateix: a partir de les necessitats formatives detectades (és a dir, de les competències), cal formular els objectius d’aprenentatge de manera clara i, a continuació, elaborar els continguts formatius (és a dir, el temari) que permeti adquirir-los.
Al llarg d’aquest procés, l’avaluació s’ha d’incorporar de manera integral i no només com a fase final. D’aquesta manera, es garanteix que tots els elements estan alineats:
- L’avaluació serveix per verificar que s’han assolit els objectius d’aprenentatge identificats a partir de les competències detectades.
- En un sentit més ampli, l’avaluació permet definir estàndards d’acompliment per verificar que els objectius d’aprenentatge s’han assolit a partir dels continguts formatius elaborats.
Si es parteix d’una ocupació (com es va mostrar al mòdul «Orientació»), ESCO en proporciona les competències i els coneixements essencials, així com les competències i els coneixements optatius.
Per a cadascuna d’aquestes competències i coneixements, ESCO n’ofereix la descripció, a partir de la qual es poden formular els objectius d’aprenentatge. També es pot accedir directament a les competències i coneixements, a l’apartat corresponent, per mitjà d’un cercador.
- Entra al web d’ESCO: https://esco.ec.europa.eu/es
- Entra a la secció «Ocupacions».
- Fes servir el cercador per trobar l’ocupació desitjada (per exemple: «Teleoperador/teleoperadora»).
- Selecciona una competència essencial (per exemple, «Comunicar-se per telèfon»).
A partir de la descripció de la competència, es poden formular els objectius d’aprenentatge. Per fer-ho, és recomanable utilitzar verbs d’acció, per exemple, basats en la taxonomia de Bloom.
FUNDAE disposa d’una nova eina per facilitar l’ús d’ESCO. És un cercador intuïtiu que facilita trobar coneixements, competències i ocupacions relacionats amb qualsevol terme que s’introdueixi i permet explorar gràficament les connexions entre ells. A més a més, ofereix rutes personalitzades per accedir a la informació de manera ràpida o explorar en profunditat, així com guies interactives.
Una alternativa és utilitzar els Estàndards de Competències Professionals de l’INCUAL, regulats a la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional.
El web de l’INCUAL permet cercar els Estàndards de Competències Professionals vigents del Catàleg Nacional d’Estàndards de Competències Professionals, classificats per família professional i nivell.
Per a cada estàndard de competències (anteriorment, unitat de competència), aquest cercador ofereix la informació següent, de la qual ens interessaran, fonamentalment, els elements de competència i els indicadors de qualitat.
A continuació, es presenta un exemple per a l’estàndard de competències «Obtenir imatges mèdiques utilitzant equips de ressonància magnètica (RM)».
Fes clic a cada estàndard per ampliar-ne la informació.
- EC1 Tramitar les sol·licituds de proves d’examen distribuint-les entre les diferents unitats del servei per organitzar l’activitat assistencial.
- EC2 Gestionar la recepció, emmagatzematge i reposició del material necessari mitjançant protocols establerts per a les exploracions de RM.
- EC3 Realitzar la posada a punt dels equips i del material necessaris per fer les exploracions del servei, seguint els protocols establerts per al funcionament de la unitat.
- EC4 Obtenir les exploracions de ressonància magnètica sol·licitades utilitzant la tècnica adequada per aconseguir la qualitat requerida.
- EC5 Valorar la qualitat de les imatges obtingudes determinant en què casos s’ha de repetir l’exploració per al diagnòstic definitiu.
- IC1.1: La sol·licitud es verifica que correspon a la unitat de treball i s’ha emplenat correctament per organitzar l’activitat assistencial.
- IC1.2: Les sol·licituds es classifiquen dacord amb la seva urgència, a lhorari assignat a cada pacient i al tipus dexploració requerida, per organitzar lactivitat assistencial.
- IC1.3: Les llistes de treball diari corresponents a cada unitat es generen, dacord amb els criteris del servei per organitzar lactivitat assistencial.
- Full de petició d’exploracions.
- Manuals de funcionament dels equips de RM.
- Protocols tècnics d’obtenció d’imatges, seguretat i higiene i radioprotecció.
- Manuals de funcionament de l’injector i prospectes dels mitjans de contrast.
- Programa de control de qualitat.
- Història clínica.
- Normativa comunitària, estatal i si és el cas autonòmica sobre: criteris de qualitat en unitats de radiodiagnòstic; atenció a l’usuari.
- Protocol assistencial.
- Protocol de manipulació del pacient.
- Protocols d’actuació.
- Fulls de preparació del pacient.
- Entra a la web de Famílies Professionals de l’INCUAL:
https://incual.educacion.gob.es/deportivas_ecp-nivel-1
Tingues en compte que, per defecte, l’enllaç mostra la pàgina de la família professional «Activitats Físiques i Esportives» per al nivell 1 de competències. Pots seleccionar la família professional que vulguis a la columna de l’esquerra i el nivell a les icones corresponents.
- Entra a la família «Vidre i Ceràmica».
- Fes servir les icones per trobar el nivell de competències professionals desitjat (per exemple, nivell 2).
- Selecciona un estàndard de competències professionals. Per exemple,
«ECP0153_2:
Elaborar doble envidrament».
Tingues en compte que, en alguns casos, en lloc dels estàndards de competències professionals, poden aparèixer les antigues “unitats de competència”.
- Aquí trobaràs tant els elements de competència com els indicadors de qualitat.
A partir d’aquests documents, és possible definir clarament els objectius d’aprenentatge i estructurar el contingut en un temari. D’aquesta manera, es poden utilitzar com a base per a l’elaboració dels temaris i el desenvolupament dels materials i les activitats.
Després d’identificar els objectius d’aprenentatge, el pas següent és l’elaboració dels continguts o programes formatius que hi donin resposta.
La taula següent recull els diferents elements que ha d’incorporar un programa o acció formativa, amb la definició i l’abast corresponent a cadascun:
L’avaluació, com hem assenyalat anteriorment, s’ha d’incorporar de manera integral al llarg del procés d’identificació dels objectius d’aprenentatge i d’elaboració dels continguts formatius, a fi de garantir que tots els elements estan alineats.
D’altra banda, a partir dels diferents marcs de competències proposats, es poden generar criteris i indicadors (sobre la base de les descripcions de les competències o dels objectius d’aprenentatge) i dissenyar instruments d’avaluació (com ara qüestionaris o altres eines) que permetin comprovar el grau d’aprenentatge al llarg de tot el procés.
En particular, es pot fer servir la taxonomia de Bloom per dissenyar i avaluar objectius d’aprenentatge en línia amb els marcs de competències.
En primer lloc, s’ha de delimitar el nivell de Bloom per a cadascuna de les habilitats i decidir fins a quin calen indicadors.
A continuació, cal redactar els objectius corresponents emprant verbs d’acció. El quadre següent recull un format estàndard de redacció.
A més a més, es poden incorporar elements sobre el context en què es duu a terme la tasca, criteris de realització o altres elements.
- En acabar l’acció formativa, la persona serà capaç d’enumerar els grups d’antibiòtics principals.
- En acabar l’acció formativa, la persona serà capaç de diagnosticar la causa d’una reclamació de la clientela.
- En finalitzar l’acció formativa, la persona serà capaç de decidir entre dos pressupostos justificant la tria amb criteris de cost i qualitat.
El pas següent és identificar mostres o indicadors que permetin vincular els objectius amb l’assoliment d’aquests per, finalment, triar i dissenyar l’instrument d’avaluació adequat, amb els criteris, els indicadors i les rúbriques associats.
Dissenyar o adaptar continguts formatius no és només una qüestió tècnica. També és una intervenció pedagògica estratègica que influeix directament en la qualitat de l’aprenentatge i en la millora de l’exercici professional. Implementar continguts significa portar a la pràctica les necessitats formatives diagnosticades per transformar-les en experiències d’aprenentatge efectives i alineades amb els objectius de l’organització.
Una bona implementació es caracteritza per ser:
La implementació es pot abordar des de dos fronts: el disseny des de zero i l’adaptació de continguts existents.. És important tenir en compte que tots dos requereixen planificació, coneixement pedagògic i criteris tècnics..
Nota: Fes clic a cada part del procés per ampliar-ne la informació.
És el punt de partida fonamental: tot contingut formatiu ha d’estar alineat amb el que s’espera que la persona sàpiga, comprengui o pugui fer en finalitzar la formació.
Aquests objectius han de ser clars, específics i mesurables. Per exemple:
- Les persones participants seran capaces d’identificar els riscos laborals més comuns al lloc de treball.
- Les persones participants coneixeran el funcionament de l’eina de registre d’hostes.
Perquè una acció formativa sigui efectiva, és important tant el contingut com la qualitat i l’adequació dels materials. Per això, aquests han d’estar dissenyats i adaptats al perfil de les persones participants, tenint en compte les seves característiques, els interessos, el nivell de coneixements previs i els estils d’aprenentatge. Així es garanteix una experiència educativa més significativa i efectiva.
Es destaquen els recursos següents:
- Materials formatius. Poden presentar-se en diferents formats, depenent del tipus de formació: PDF, SCORM, paper, etc. Inclouen tot el contingut del curs, normalment dividit per temes. A continuació, vegem alguns exemples de cadascun:
- Recursos multimèdia. Poden ser vídeos explicatius, infografies, pòdcasts i altres formats audiovisuals que aporten dinamisme i diversitat al procés formatiu. Aquests recursos permeten abordar diferents estils d’aprenentatge (visual, auditiu) i poden motivar les persones participants, ja que presenten els continguts de manera més atractiva i propera.
- Eines digitals interactives. Són plataformes i aplicacions que permeten la participació activa de les persones participants, com ara qüestionaris, simuladors, entorns virtuals d’aprenentatge, gamificació, etc. Aquestes eines fomenten la pràctica, l’autoavaluació i l’aprenentatge experiencial, a més d’oferir retroalimentació immediata.
Perquè tots aquests materials siguin adequats, és essencial que siguin accessibles (tenint en compte el perfil de les persones participants i el seu nivell de competència digital), comprensibles (ajustats al nivell cognitiu de les persones participants i amb un llenguatge clar) i atractius (capaços de captar i mantenir l’atenció mitjançant recursos visuals i didàctics motivadors).
Finalment, l’avaluació ha de permetre comprovar que les competències i els coneixements s’han adquirit de manera satisfactòria.
És important considera rel moment adequat per a l’avaluació, que no ha de tenir lloc necessàriament només en finalitzar l’acció formativa. A continuació, es presenten els diferents tipus d’avaluació que es poden plantejar:
(anteriorment de començar la formació)
(durant la formació)
(en finalitzar)
Les eines d’avaluació poden incloure una varietat de mètodes per mesurar el progrés i l’aprenentatge de les persones participants. Entre aquestes eines es troben les següents:
- Les rúbriques descriuen els criteris específics per avaluar l’exercici en una tasca o projecte.
- Els qüestionaris són una altra eina útil, ja que permeten avaluar el coneixement i la comprensió dels temes tractats.
- L’observació directa és una tècnica que implica observar i registrar el comportament i les habilitats de les persones participants en situacions reals d’aprenentatge.
- Els porfolis són carpetes de treball amb mostres que reflecteixen el progrés i els assoliments de les persones participants al llarg del temps.
- Les autoavaluacions permeten a les persones participants reflexionar sobre el mateix aprenentatge i avaluar-ne el rendiment.
L’adaptació es dona quan ja hi ha continguts, però cal ajustar-los a una nova realitat. Aquesta estratègia és útil quan es parteix de materials estàndard, genèrics o dissenyats per a un altre públic o sector.
En aquest punt és probable que s’iniciï un procés de codisseny entre l’empresa i qui ofereix la formació per definir les necessitats i adaptar els continguts. Així doncs, l’empresa haurà de contactar amb l’entitat de formació proveïdora i, partint del temari i els recursos disponibles o que aquesta ofereix, exposar-li les necessitats concretes, així com, en cas que sigui possible, gestionar l’adaptació de manera col·laborativa.
Tot aquest procés, malgrat que pot comportar més complexitat i un cost més alt (directe i indirecte), permet que els continguts tinguin més impacte. A més a més, l’adaptació es pot fer parcialment o generant un mòdul concret dins d’un curs més estàndard.
Per a l’adaptació de continguts formatius se sol fer servir una de les eines següents:
Inserir exemples, casos o terminologia de l’empresa, per exemple, en un curs genèric.
Si el contingut és massa ampli o complex per a les necessitats de l’empresa i els participants, es pot reduir al més essencial o adaptar-ne el nivell de dificultat o de detall.
De vegades, el contingut pot ser massa genèric, per la qual cosa cal desenvolupar materials amb un nivell de detall o de profunditat superior.
Nota: Fes clic a cada part del procés per ampliar-ne la informació.
Es tracta de personalitzar els continguts incorporant-hi elements de l’entorn de treball, la cultura organitzacional i els processos específics de l’empresa. Gràcies a aquest procés, es pot augmentar la pertinència i la transferència de l’aprenentatge al lloc de treball.
Serveix per reduir el nivell de complexitat o l’extensió dels continguts quan no calen tots els elements inclosos originalment. És útil quan els coneixements previs són limitats o es disposa de menys temps.
Es tracta d’aprofundir en aspectes concrets del contingut per ajustar-lo a un perfil professional determinat. D’aquesta manera, seran continguts específics en què es tindran en compte procediments interns, la normativa local, exemples, etc.
Un cop identificades les necessitats formatives, el pas següent és trobar els continguts que hi donin resposta per poder traduir-les en accions formatives concretes.
En aquest cas, caldrà adaptar-los per mitjà de la contextualització, la simplificació o l’especialització. Fins i tot pot passar que els continguts no estiguin disponibles al mercat, per la qual cosa caldria dissenyar-los des de zero.
Contrasta els continguts formatius amb les necessitats formatives detectades mitjançant el procés d’orientació professional i comprova si els mòduls o unitats previstos cobreixen els objectius específics establerts.
Pots personalitzar els continguts incorporant-hi elements de l’entorn de treball, la cultura organitzativa i els processos específics de l’empresa, la qual cosa augmentarà la pertinència i la transferència de l’aprenentatge als llocs de treball.
Per a cada necessitat formativa detectada, cal començar definint què s’espera que les persones participants aprenguin o siguin capaces de fer en finalitzar aquesta acció, amb objectius específics i mesurables. Cal assegurar-se que cada secció del temari es correspon amb algun objectiu d’aprenentatge.